La productivitat es va entendre malament durant bastant temps, es va ensenyar a veure-la com una espècie de competència silenciosa, fer més, dormir menys, respondre més ràpid, omplir agendes, ratllar llistes interminables, però amb els anys s'ha anat entenent que, ser productiu no té molt a veure amb la velocitat, si no amb l'adreça, es pot córrer tot el dia d'un costat per a un altre i així i tot sentir que no s'avança, com també es pot passar una tarda tranquil·la treballant en una cosa important i acabar amb la sensació d'haver fet el correcte i necessari.

Es va confondre estar ocupat amb estar construint alguna cosa, aixecar-se d'hora, revisar missatges, organitzar el dia al voltant d'urgències alienes, s'acaba el dia amb esgotament, però se sent la sensació de no haver fet gens valuós. Amb el temps s'ha anat entenent que els hàbits són molt més decisius que la motivació, ja que aquesta canvia constantment, en canvi els hàbits, romanen fins i tot quan no es té ganes, són petites situacions repetides tantes vegades, que acaba definint els qui som, no es construeix una vida extraordinària a partir de moments aïllats, sinó d'accions petites sostingudes durant anys.

Hàbits que transformen la vida, aprendre a protegir l'atenció. Es viu envoltat d'interrupcions permanents. El telèfon sona, apareixen notificacions, informació constant, tot competeix per segons en la ment, i aquesta fragmentació acaba afectant la nostra capacitat de pensar amb profunditat.

La productivitat sense benestar acaba destruint, hi ha persones extremadament eficients per a complir objectius i completament incapaços de gaudir la seva pròpia vida, és important generar un equilibri, produir, avançar, sense deixar de costat, la tranquil·litat i salut.

Ara la productivitat es percep d'una manera diferent, i no com una carrera constant, sinó com una eina per a crear una vida amb més intenció, els hàbits van deixar de ser castigats, es van transformar en petites promeses personals, i potser, aquest és el veritable canvi; quan es deixa de perseguir una vida perfecta i es comença a construir una vida que realment es pugui sostenir, una on treballar, descansar, créixer i gaudir no estiguin barallats entre si.

En resum, la diferència entre les dues seria: que la productivitat és el fruit i l'hàbit l'arrel, s'intenta millorar el fruit sense cuidar l'arrel i tard o d'hora el que no té una base sòlida acaba caient-se.

Claudia Hernández
imatge creada amb IA