Si haguéssim de fer una presentació formal de Silvia Manzana, diríem que és llicenciada en Comunicació Empresarial, amb postgraus en Tècniques Gerencials i Psicoanàlisi; psicodramatista, escriptora, dissenyadora, directora creativa, empresària i poeta.

Ingredients eclèctics per a una artista que ha escollit la roba com a eina per sublimar qualsevol dona. Per a ella, vestir-se és un acte creatiu que ens arrela en allò que volem ser. La roba és la nostra primera pell, i la decisió sobre què ens posem respon a una narrativa personal.

Partint d'un principi gairebé alquímic —allò que és a dins és a fora, i allò que és a fora és a dins—,Manzana vol convertir el fet de vestir-se en una de les primeres decisions creatives del dia. Una presa de posició valenta i generosa, capaç d'irradiar energia positiva al nostre entorn. Amb aquest propòsit, ha inaugurat a Sant Cugat del Vallès el primer espai d'Imatge i Presència, on cada sessió d'estilisme comença amb una escolta autèntica. Primer arriba el vestit de paraules, que dona forma a l'actitud que s'amaga darrere de cada persona. Després, el joc davant del mirall, que permet transformar aquella conversa en peces de roba que il·lusionin, en estilismes que despertin la imaginació i l'entusiasme.

Silvia Manzana aposta per l'artesania. Disposa d'un atelier amb patronista i modistes pròpies, on cada peça i cada col·lecció esdevenen creacions impregnades de temps i d'intenció.

En definitiva, Silvia Manzana et veu, connecta amb la teva ànima, et veu i et vesteix de tu mateixa.

Capgira el paper de la roba: ja no es tracta simplement de vestir-se amb peces, sinó de permetre que cada peça reveli alguna cosa que ja bategava, latent, dins teu.

S'inverteix el recorregut de la tendència.

Primer, la persona; després, la mirada; tot seguit, l'escolta i, finalment, la roba.

La col·lecció deixa de dir-te qui has de ser i es converteix en un llenguatge perquè et puguis expressar.

L'espai que proposa és, sens dubte, un lloc on experimentar com podem transformar la nostra narrativa personal en el nostre estil.

Perquè, de vegades, entre tantes imatges, deixem de veure'ns, d'escoltar-nos i de parlar-nos amb afecte, i acabem camuflant-nos en lloc de vestir-nos.